blog dedicat a donar a coneixer la vida i martiri del Rector de Sta. Maria de Matarò.

viernes, 29 de mayo de 2009

PRESENTACIÒ DEL BLOG DEL DR. SAMSÒ I ELIAS

Aquest es un blog que els amics del servent de Déu, el Rvd. Dr. Josep Samsó i Elias ha creat per a donar a conèixer la vida exemplar del que fou un eminent catequista que va donar la vida per Crist durant la guerra civil 1936-1939 i que actualment està en avançat procés de Beatificació.
NEIXAMENT I INFÀNCIA
Va néixer a Castellbisbal, comarca del Baix Llobregat, Diòcesi i Província de Barcelona, el dia 17 de gener del 1887. Va ser batejat a la Parròquia de Sant Vicenç el dia del propi patró, el dia 22 de gener. Se l'hi van imposar els noms de Josep, Joan i Vicenç. Abans de complir els set anys, va rebre el Sagrament de la Confirmació. El seu pare, de professió farmacèutic, va morir, després de dos anys de malaltia, el 12 de novembre de 1894, quan en Josep tenia set anys i la Montserrat, sis. Llavors, la mare, dona molt pietosa i de molt caràcter va determinar traslladar-se a Rubí on vivia una seva germana, Joaquima casada amb Domingo Margenat i com que aquests gaudien d'una bona posició econòmica, els brindaren l'ajuda i el recolzament moral, ja que el treball a que podia dedicar-se la vídua de Samsó -cosir roba- no els donava per a poder viure. A Rubí, el petit Josep, que ja havia après les primeres lletres a Castellbisbal, va entrar a estudiar a l'escola del Germans Maristes, sobresortint des d'un primer moment per la seva pietat i aplicació. La seva germana Montserrat fou educada en el Col·legi de les Teresianes.
VOCACIÓ SACERDOTAL
Ben aviat va sentir la vocació per a ser sacerdot, y així ho va fer saber al Vicari de Rubí, Mn. Jaume Fenollà, ja que el Rector, Mn. Francesc Folch estava greument malalt, qui es va brindar a donar-li classes del primer curs de llatí, dient-li que podria estudiar els tres cursos a Rubí i examinar-se al Seminari de Barcelona, com així va succeí, però al curs següent hi va haver relleu de Vicari,essent el successor Mn. Joaquim Cañís, qui va marcar una major empremta en el jove Josep Samsó. Ell fou qui el preparà i administrà la Primera Comunió el dia de Sant Josep als seus 11 anys i qui l'alliçonà espiritualment i científicament per ingressar al Seminari de Barcelona després d’haver cursat en aquell poble, els cursos de llatí. Estava tan ben preparat que va cridar l'atenció del Tribunal que l'examinà, que un dels seus membres va fer dir al nou Rector de Rubí, el Dr. Lluís Xiró que l'acompanyava: "Animeu i protegiu a aquest jove, ja que promet ser un bon sacerdot".
ENTRADA AL SEMINARI
Arribada l'hora en que Josep Samsó tenia de continuar els seus estudis al Seminari de Barcelona, però la salut física no l'acompanyava. fortes i freqüents hemorràgies nassals "el deixaven pàl·lid com la cera" segons la expressió de la seva germana Montserrat, lo que provocava la preocupació del Dr. Xiró i com que era oriünd de Sarrià i tenia allà la seva família va aconsellà a la mare d'en Josep que es traslladessin a Sarrià i allà ja s'encarregarien de proporcionar-los vivenda i treball i així el jove estudiant podria seguir el curs en el seminari sense allunyar-se dels seus familiars, ajuntant-se cada dia als demés seminaristes que des de Sarrià, cada dia, matí i tarda feien a peu el trajecte Sarrià - Barcelona i a la inversa. Y així varen passar un parell d'anys. Un dia la seva mare, per provar la seva vocació, li va insinuar que seria convenient que deixés els seus estudis per falta de recursos econòmics per poder continuar. Ell li va prometre enèrgicament que ja procuraria treballar per guanyar-se les depeses de la seva carrera. I així ho va fer i sense deixar els estudis donava classes particulars a diverses famílies distingides d'aquella Parròquia i també donava lliçons i conferències al Institut de Sant Josep de Sarrià.
NOVAMENT ES POSA MALALT
Però al cap d'un temps, la seva salut va tornar a donar un nou ensurt: el seu pit no funcionava. Per consell i recomanació del Dr. Xiró, rector de Rubí, va portar en Josep a la consulta del cèlebre metge de Barcelona, Dr. Pere Esquerdo. El diagnòstic fou pessimista i alarmant. Segons el prestigiós especialista, la salut i la vida del Josep Samsó depenien de que respongués satisfactòriament al tractament que li receptava. La seva mare, desolada, i plena de confiança va anar a prostrar-se als peus de Nostra Senyora del Sagrat Cor en el seu santuari de Barcelona implorant per la salut del seu fill seminarista. Així va passar un mes d’angoixa i de pregàries y al tornar a la consulta del Dr. Esquerdo, aquest, molt content, els hi notificà que la salut del jove Sansó s’havia recuperat satisfactòriament, recomanant únicament molt aliment i el major descans possible. Això va comportar un nou sacrifici econòmic: pagar les despeses del trasllat en tren des de Sarrià a Barcelona fins que va poder ingressar com a intern al Seminari Conciliar de Barcelona mercès a l’ajuda dels seus coneguts benefactors i a les beques que per la seva aplicació Josep Samsó es va fer mereixedor.
SEGUÈIX AL SEMINARI
La seva exemplaritat com a intern en el centre de formació sacerdotal queda reflexada en la definició que de ell va fer el Rector del Seminari, Don Felipe Tena segons recorda el que fou gran sacerdot Mn. Josep Bachs i Cortina: “Jose Samsó Elias era el primero en la piedad i en el tesón para el estudio. Ejemplar en el comportamiento y modelo acabado en todas las virtudes que deben adornar al Seminarista” També un dels més prestigiosos Sacerdots de Barcelona que fou Mn. Lluís Urpí recorda al Seminarista Josep Samsó amb aquestes paraules laudatòries: “Todo él se orientaba hacia su perfecta formación sacerdotal: Oración, estudio y apostolado. Con una consagración total y con una constancia propia de un temple excepcional. Era rígidamente observante de de su horario, esclavo del deber, avaro del tiempo, por dedicarlo todo a su ideal,” Fruit de les seves qualitats i de la seva exemplaritat com a seminarista, fou nomenat pels seus superiors pel càrrec de “Ayo”, o Prefecte de la Secció de “Oriols” o sia dels seminaristes més petits. El Bisbe de Segorbe Dr. Ramón Sanahuja, recorda al seminarista en aquesta faceta de “Ayo” “Diferentes figura se grabaron en la imaginación en la primera época de Seminario. La del Dr. Samsó como “Ayo” es casi la única que guardo como lección cuyo exponente fue “la amable rigidez” en el mandar y en la forja de almas. La disciplina, la constancia i el estilo sacerdotal le hicieron uno de los párrocos modelos de los que se guarda perenne recuerdo. El epílogo de su vida orlada con su sangre entre palabras de perdón sin duda le sitúan entronizado en cada corazón sacerdotal.” Allà, en el seminari de Barcelona, els seus condeixebles ja li deien a Josep Samsó: “Tu seràs l’home de la línia recta.”
COL·LABORA COM A CATEQUISTA
l’’any 1905 el Papa Sant Pius X, havia publicat la encíclica”Acerbo nimis” sobre la catequesis que va causar un gran impacte en els seminaristes majors, Aquests els diumenges a la tarda es repartien les parròquies de Barcelona ciutat per col·laborar i al mateix temps fer pràctiques en l’ensenyança del catecisme. A Josep Samsó li va toca la parròquia de Sant Pere de les Puel·les. Li va causar una gran tristesa veure-la incendiada amb motiu de la Setmana Tràgica de l’Any 1909, Allà va ensenyar la catequesi dominical amb gran ardor i il·lusió, y allà va néixer, segurament la seva gran predisposició per una de les facetes més apostòliques de la seva vida sacerdotal y arribar a ser en una frase elogiosa del Bisbe màrtir de Barcelona el Dr. Irurita: “El primer catequista de la Diòcesi” El mes d’octubre de 1909 el Bisbe de Barcelona, Dr, Laguarda recent arribat a la seva Seu, va demanar als superiors del seminari que elegissin un alumne per a tenir-lo prop d’ell en la condició de “familiar” o secretari particular. Unànimement aquets varen proposar al seminarista Josep Samsó que arribava de Tarragona amb la Llicenciatura y no podia ordenar-se encara per no tenir encara l’edat canònica. Consultat amb el seu director espiritual, el P. Genís de Sant Felip Neri, va creure que no era aquesta la seva vocació, sinó el Ministeri parroquial i així li va comunicar al Prelat, assegurant-li la seva filial obediència, que li va contestar que no s’oposaria a lla seva vocació, però que hauria d’esperar fins que trobés un substitut.
ORDENACIÓ SACERDOTAL
Per fi va arribar el gran dia per la família Samsó-Elias i Mn. Josep fou ordenat sacerdot per Jesucrist, el dia 12 de març de 1910, Témpores de Quaresma, pel Bisbe Dr. Laguarda. Va celebrar la seva Primera Missa el día 19 de març, festa de Sant Josep, el seu Sant Patró, a la Capella del Centre Obrer Catequístic de la Sagrada Família, al carrer Calabria. Foren padrins els seus oncles de Rubí, els benefactors de tota la vida Domingo Margenat i Joaquima Elias. La Missa fou simplement resada, sense cap ambient festiu , excepte uns cants del Cor infantil del Centre, perquè va voler mantenir el dol per la falta del seu pare, que va morir en la seva infància. Va refusar tota classe d’obsequis de familiars i amics amb la sola excepció del Seu antic Rector i benefactor de Rubí, del que va acceptar el Calze amb que va celebrar per primera vegada la Santa Missa i volgué tenir-lo al seu costat com a sacerdot “assistent”. El Dr. Lluís Xiró, també va obtenir la palma del Martiri en la revolució de l’any 1936.
PRIMER NOMENAMENT: VICARI A ARGENTONA
Reiterant la seva voluntat de deixar l’honrós càrrec de “familiar del prelat” el Dr.Laguarda cedeix a la seva petició y el dia 23 de Juliol del 1910 el va nomenar Vicari Coadjutor de la Parròquia de Sant Julià d’Argentona. Allí es va distingir primordialment per la seva activitat en augmentar i millorar l’ensenyament del Catecisme. Allí va començar a revelar-se com un catequista excepcional, una de les facetes més sobresortints de tota la seva vida com a Pastor d’ànimes i on va poder posar en pràctica, lliurement tot l’aprenentatge acumulat durant l’època de seminarista i catequista en la parròquia barcelonesa de Sant Pere de les Puel·les. A Argentona el Vicari Dr. Samsó també es va distingir en la direcció espiritual i en el foment de les vocacions sacerdotals i religioses. Es dona el, cas curiós que a l’any 1935, tres Asils de les Germanetes dels Pobres, el de Màlaga, Ecija i Lorca, estaven dirigits per tres Religioses argentoneses assistides espiritualment per el Dr. Samsó. També va organitzar uns Exercicis Espirituals en complert retir per a homes en que hi van concórrer 32 exercitants, molts del quals no eren assistents habituals a les celebracions parroquials. Va donar nova vida a les Conferències de Sant Vicenç de Paül, Apostolat de l’Oració, Filles de Maria. Va fundar el Patronat de Sant Isidre per a esbargiment dels homes els dies festius i altres activitats religioses i recreatives. A més a més, també es dedicava a la predicació, no només a Argentona sinó també a altres llocs.
RECTOR A SANT JOAN DE MEDIONA
L’any 1916 va participar en unes oposicions amb il·lusió i esperança i va aconseguir li fos atorgada la petita parròquia de Sant Joan de Mediona, coneguda també com “de Conilles” al Alt Penedès, Va arribar a la seva nova parròquia com un signe de contradicció, ja que, en principi, no va ser acceptat per la majoria dels feligresos, que no estaven conformes amb el canvi ja que desitjaven el sacerdot que tenien abans del Dr. Samsó. La fèrria voluntat del D. Samsó no es va desanimar. Va pregar molt, es va sacrificar més, va treballar amb cel, i tenacitat, començant des de cero. Va iniciar la seva obra amb la infància, que era el seu fort, i amb la infància va arribar als grans i al final va convèncer. Les hores que li sobraven de la seva activitat a la Parròquia , les emplenava en la predicació per la comarca, en forma de novenaris, conferències quaresmals, sermons patronals en les festes majors, explicacions catequístiques, ...
ECÒNOM A MATARÓ
Al mes d’agost de l’any 1919, mor el Rev. Dr. Josep Roig i Casanellas, Pvre. Rector de la Parròquia de Santa Maria de Mataró, i per a suplir-lo, el Bisbe de Barcelona, Dr. Reig i Casanova, proposa al Dr. Josep Samsó, la seva decisió de nomenar-lo par a cobrir aquesta vacant, el qual, després de consultar-ho amb el seu director espiritual, accepta el nomenament de Ecònom-Arxiprest de Santa Maria de Mataró. Quatre anys més tard, va ser ratificat solemnement després de les oposicions convocades pel nou Bisbe de Barcelona, Dr. Ramon Guillamet.
ACTIVITATS PARROQUIALS
En els 17 anys que va governar aquesta Parròquia, va tenir ocasió de manifestar el seu gran esperit, personalitat i vocació de rector. Citarem només algunes d’aquestes activitats: Va imposar una estricta puntualitat en l’horari de Misses i administració dels Sagraments. Va procurar el major esplendor del culte fomentant el cant popular Va aconseguir que l’església de Santa Maria fos erigida com a Basílica menor. Va desplegar el seu cel catequístic a la Parròquia i amb visites personals als col·legis inclús als no religiosos; En temps de la República va organitzar cursets que van obtenir gran ressonància. Va predicar incansablement i va fomentar la pràctica de Exercicis Espirituals per a homes. Assidu al confessionari, fou discret director d’ànimes i va fomentar les vocacions. Va organitzar l’Apostolat dels Seglars, especialment a la Congregació Mariana que portava ja una història molt dilatada. No va descuidar mai la visita als malalts. Els dissabtes a la tarda, estava al confessionari des de les cinc fins a les nou del vespre. Puntualíssim en la observança dels horaris. Més d’una vegada en dinars extraordinaris: Festa Major, Banquets que pel seu càrrec hi havia d’assistir, etc. s’aixecava abans d’acabar per assistir al seu catecisme.
GRAN CATEQUISTA
De totes les seves obres apostòliques, el Catecisme fou, sens dubte, la més cuidada i a la que havia dedicat els majors esforços. La va començar essent un simple seminarista i la va acabar essent Rector-Arxipreste amb la seva mort martirial. El Catecisme Parroquial va ser la nineta dels seus ulls, Al seu servei va posar els recursos de la seva intel·ligència , la tenacitat del seu caràcter, tot l’ardor del seu cor, la seva enorme capacitat de treball, la seva serena, ardent i edificant pietat. Es va reservar sempre per a ell, degut a la gran importància que l’hi donava, la visita setmanal a les escoles religioses i també a les públiques, fins que la legislació de l’Estat laic no li tancar les portes. En la Obra del Catecisme Parroquial podem distingir tres aspectes: L’ensenyança pròpiament dita, la organització i la formació de catequistes, i el Dr. Samsó va sobresortir i brillar en tots tres. Varen tenir un gran ressò els “Cursets de Catecisme” que s’impartien anualment en diversos llocs de la ciutat, onze en concret. Tenien una duració de 15 dies i al final es celebrava una Solemne Missa de comunió general, en cada un dels temples parroquials. El 19 de març de 1936, el dia de les seves Bodes de Plata sacerdotals, el Dr. Samsó va firmar el pròleg de la seva obra “Guia per a Catequistes” obra que no va poder contemplar impresa, doncs mentre la impremta “Gràfica Fides”, propietat de la Parròquia i estava treballant Va esclatar la guerra i la persecució religiosa que va acabar amb la seva vida. Acabada la guerra, com que es varen conservar les galerades corregides per el mateix Dr. Samsó, i tenia el “Nihil Obstat” del Bisbat amb data 23 d’abril de 1936 i estaven prohibides les edicions en català, es va imprimir a la “Impremta Minerva” de Mataró, i a fi de evitar problemes legals es va posar com a data de edició l’any 1936. Posteriorment, l’any 1955 es va fer una segona edició per la impremta “Foment de Pietat” de Barcelona.
SIS D’OCTUBRE DEL 1934
Durant el mes d’octubre del 1934 hi hagueren uns fets que foren el preludi de lo que, més tard acabaria amb una guerra civil. El dia 5 d’octubre es va declarar una vaga general. Només es prestaven els serveis bàsics més imprescindibles. L‘Església de Santa Maria, va ser tancada per imposició d’un escamot armat que a primera hora del matí va obligar al Dr, Samsó, amb amenaces a fer fora al feligresos que esperaven assistir a la Santa Missa, y van prohibir, per ordre de l’autoritat que es tornessin a obrir mentre durava la vaga. Això ho va complir el Sr. Rector, però. cap a les deu del matí, es va presentar un altre escamot format per uns vuit o deu homes, que armats amb pistoles i armes llargues varen trucar a la porta de la rectoria de Santa Maria. Els va obrir la mare del Sr. Samsó, i li varen dir que volien veure al senyor Rector. Va sortir ell i li varen dir que volien anar a l’església pel corredor interior de la rectoria perquè la porta principal estava tancada, per ordre de l’autoritat. Abans d’entrar varen arrencar el telèfon per impedir que demanessin auxili i es varen quedar i un parell es varen quedar fent guàrdia al portal. Després de registrar tota la rectoria, inclús al mateix Rector, varen entrar a l’església. I varen obligar a entrar-hi també al Vicari Mn. Orengo, al organista Mn. Gorchs, al campaner, Pinart i a l’escolà major Cabot i ja dintre la Basílica, els varen fer parar al mig de la nau central i varen obligar, amb les pistoles al campaner i a l’escolà major que apilonessin les cadires al Presbiteri, al costat de l’Altar Major. Mentre feien aquesta operació, altres es dedicaven a calar for a les tovalles dels altres altars i a destrossar cadires, posant els trossos sota la taula de l’alta de les Ànimes. Després volien que el Rector escampés sobre les cadires apilonades un líquid inflamable que portaven en unes ampolles, a lo que es va negar rotundament. Llavors, ells mateixos van ruixar les cadires i les van incendiar. En veure que el fum s’escampava i que corrien perill de asfixiar-se, varen sortir tots per la porta del Fossar Xic i apuntant-los amb les pistoles els portaren fins a la rectoria, els varen amenaçar en cas de que sortissin. Al cap d’una estona, el campaner, que havia pogut escapar-se va acudir amb una veïns i altres persones voluntàries i varen poder apagar l’incendi al cap d’una hora. La “vox pòpuli” citava un cognom molt conegut d’un dels incendiaris, que també va ser reconegut pel Dr. Samsó. Citat després per a declarar sobre els fets ocorreguts aquell dia, va procurar dissimular i va declarar que coneixia a ningú dels que van incendiar l’església.
DIVUIT DE JULIOL DE 1936

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio